Aquesta és una de les preguntes més reiterades que em fan les persones autònomes individuals tant a les formacions com a les consultories individuals. I és que la persona autònoma que treballa pel seu compte, que té un negoci propi, té una incertesa en els ingressos a nivell d’activitat. Incertesa que, si no es gestiona, es trasllada a nivell familiar.

Sovint la persona autònoma no s’assigna un sou, sinó que retira diners del negoci a mesura que n’hi ha disponibilitat. Podem dir que, en aquests casos, el sou de la persona autònoma individual és el que queda una vegada ha pagat les factures i els deutes amb tercers. Aquest tipus de planteig traspassa la inestabilitat en els ingressos que té un negoci de per si als ingressos familiars.

Quin sou es pot assignar, doncs, la persona autònoma individual?

Doncs el que li permeti la seva activitat. És a dir, quan aquesta persona ja porta un temps amb el seu negoci, pot calcular quin és el seu volum d’ingressos en un any -una mitjana-, i quin és el seu volum de despesa -materials, seguretat social, despeses de desplaçaments, assegurances, manteniment d’equips, telèfon, lloguer, amortització de les inversions… A partir d’aquests dos elements pot calcular el benefici que li genera l’activitat.

Quan sap què li deixa de mitjana el negoci, pot assignar-se una quantitat mensual com a sou. La recomanació és que aquesta quantitat sigui inferior al càlcul que li ha sortit, de manera que tingui un marge de variabilitat. Periòdicament, a mesura que es confirmen les previsions es pot assignar una quantitat complementària.

Ara bé, i si la pregunta fos: quin sou s’ha d’assignar la persona autònoma individual? En aquest cas, la resposta seria: el que cobraria per la mateixa feina en una empresa que no fos la seva. Davant d’aquesta resposta, la persona autònoma individual es pot trobar en dos casos:

1. L’activitat no dona per pagar aquest sou. En aquest cas, és important recordar que el volum de despeses que es compten en el negoci determina els preus dels serveis. Cal tenir present que el fet de comptar amb un sou inferior al de mercat pot implicar la necessitat de fixar uns preus també inferiors als de mercat i que, en conseqüència, no s’assoleixi el volum d’ingressos necessari per cobrar el sou de mercat, malgrat que es treballi a jornada completa. En canvi, si es valora correctament el sou, es pot calcular el volum d’ingressos necessaris per assolir-lo, els preus necessaris a facturar i quins serveis cal facturar. S’enceta un procés de reflexió sobre el negoci en què, si no ara, potser en un futur l’activitat sí que doni per pagar aquest sou de referència.

2. Ja cobra aquest sou o fins i tot un de superior. Aleshores cal separar la part que correspon a sou de la part que és benefici del negoci. Tot forma part de l’economia de l’activitat, però la part de sou correspon a la remuneració per la feina feta i la part de benefici correspon a remuneració del risc com a negoci i també a estalvi per a properes inversions. Separar el benefici permet traspassar mensualment la part de sou com a quantitat fixa i generar un import variable segons el benefici generat. Si la part d’estalvi per a inversions es queda en el negoci, això permet separar totalment l’economia familiar de l’economia del negoci.

En conclusió, el sou de la persona autònoma individual s’ha de tenir en compte des d’un punt de vista de mercat. Només així l’oferta de serveis serà adequada en tipus de serveis i preus, elements que permetran al negoci obtenir un volum suficient per remunerar correctament la persona autònoma individual, de forma estable i recurrent. Així podrà aportar estabilitat a l’economia familiar de manera similar a com ho faria si treballés per a una tercera empresa. Aquest canvi no es fa d’un dia per l’altre. El que és segur és que, sense aquest canvi, no s’assolirà la millora. Cal tenir en compte, també, que aquesta millora és progressiva i es nota dia a dia.

Elisabeth Bach
Economista i Màster en Direcció i Administració d’Empreses.
Membre de la Junta Directiva del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
Consultora econòmica i financera.