Sabies que hi ha èxits que tan sols pots aconseguir si estàs disposat a fracassar?

Un dels trets característics més punyents d’aquesta crisi és que ha afectat especialment als autònoms i emprenedors en general, un munt de persones que han dedicat gran part dels seus esforços a tirar endavant la seva activitat professional, invertint-hi al màxim els seus coneixements, el seu temps, les seves energies, els seus estalvis i, en definitiva, tots els seus recursos personals, materials i socials de què disposaven, i que ara es veuen fortament malmesos. I a la nostra cultura, en un excés de pessimisme, tendim a pensar que per sempre.

Als Estats Units, abans d’atorgar finançament o invertir en un emprenedor, se li pregunta quantes vegades ha fracassat. I si diu que mai, no li financen. Aquí en canvi, encara a la nostra societat els “errors” estan molt mal vistos. Una anècdota curiosa: el mateix President actual, Donald Trump, s’ha acollit ni més ni menys que set vegades a processos d’ajut per fracàs empresarial.

L’error és meravellós, però a la nostra societat culturalment i socialment està molt penalitzat

Què és el fracàs?

Significa només resultats no desitjats. Vivim immersos en un aprenentatge constant, i l’anomenat fracàs en el fons és un dels elements necessaris d’aquest aprenentatge. Atenent a les paraules del psicòleg Rafael Santandreu, el fracàs no existeix: “Existeix l’èxit, i el contrari és un aprenentatge fèrtil: el fracàs caldria treure-ho del diccionari”.

Quina és la clau per a aconseguir èxit, resultats, objectius…?

Per aconseguir l’èxit, cal “fracassar” primer, en menor o major mesura, ja que la prova i error forma part de l’aprenentatge necessari per obtenir el que un cerca

És evident que convé aprendre al menor cost possible, però sense oblidar que és quasi impossible arribar a cap èxit sense passar per cap fracàs. No per conegut deixa de ser rellevant: qui no intenta les coses, no s’equivoca mai. I és gràcies a l’error com aconseguim experiència, creixem i aprenem.

El fracàs és a més una oportunitat per demostrar-nos que tenim resiliència, quelcom que ens nodreix d’autoestima, també. La resiliència és la capacitat de superar dificultats i d’afrontar crisis importants. De fet, l’ésser humà està programat per sobreviure. Per caure i aixecar-se. Perquè a tots ens impulsa nostre desig de seguir vivint. I té també el seu element negatiu gaudir de tant en tant d’alguna oportunitat per recordar-ho.

“He fallat més de 9.000 tirs en la meva carrera. He perdut més de 300 partits. En 26 ocasions em van confiar el tir guanyador i vaig fallar. He fallat una i altra vegada i una vegada a la vida, i per això he tingut èxit”. Paraules d’una de les estrelles del bàsquet mundial, Michael Jordan. A part del seu talent, el que el va portar a ser un dels grans, va estar la seva filosofia de vida, aquella que deia que una clau important de l’èxit és precisament el fracàs.

Aquestes històries d’emprenedors, acaben en èxit, encara que tots van passar pel “fracàs”

Bill Gates va veure com la seva primera empresa es va enfonsar. Un dels homes més rics del món va entrar a l’escena emprenedora amb una empresa que comercialitzava un producte que amb prou feines funcionava i l’experiència va ser un desastre. No obstant va explorar noves oportunitats i alguns anys després, va crear el seu primer producte de Microsoft, un nou camí a l’èxit.
Walt Disney va ser acomiadat per la seva manca de creativitat. Un dels genis més creatius del segle 20 va ser acomiadat d’un periòdic per manca de creativitat. Va fundar la seva primera empresa d’animació però va haver de tancar-la. Desesperat i sense diners, va arribar a Hollywood i es va enfrontar a la crítica i el fracàs fins que les seves pel·lícules van començar a fer-se populars.
Steve Jobs va ser acomiadat de la seva pròpia empresa. Steve Jobs no només era un gran emprenedor a causa dels seus grans invents, sinó també per haver-se recuperat d’un fracàs insuperable, ja que la junta directiva de Apple va decidir acomiadar-lo. Va fundar una nova empresa que va ser adquirida per Apple i una vegada que va tornar a Apple, va renovar la imatge de l’empresa i la va fer créixer.

El concepte d’èxit o fracàs és relatiu. En ocasions un fracàs és el primer pas en el camí cap a l’èxit. Hi ha èxits que emmascaren grans fracassos, en realitat. I hi ha de vegades manca de fracassos que impedeixen assolir l’èxit. No sempre, però fracàs i èxit són sovint dues cares de la mateixa moneda.

Però per què llavors ens fa tanta por fracassar?

Probablement per la nostra educació, segons la qual a la paraula “fracàs” se li dóna encara un significat negatiu.

Què passaria si des de petits ens ensenyessin que el fracàs no existeix? Que és solament una extensió a l’èxit i que tota la vida és un èxit ple d’una cadena de moments?. Seria bo, des de l’escola i des de casa, educar els nens perquè fossin més tolerants a la frustració. Molt més tolerants. Acceptar que ens hem equivocat no és senzill, i hauria de ser-ho. Fora positiu, per exemple, començar per considerar l’error com un reajustament. I comunicar-ho així.

Si consideréssim des de ben petits el fracàs com pas necessari o inevitable dins d’un procés d’aprenentatge, sense pors ni complexes, incitant a la gent a de forma natural a provar i equivocar-se, eliminaríem tota feblesa i enfortiríem el nostre caràcter. Assumint i aprenent dels errors guanyaríem en intel·ligència, en memòria, entrenaríem la nostra resistència (i la paciència!), i milloraríem la nostra predisposició al canvi. Seríem més flexibles, menys dogmàtics i per tant més tolerants els uns envers els altres. En definitiva, milloraríem com a persones. I canviaríem el món.