Tot i que la crisi està formalment superada, les seves seqüeles s’estenen en el temps i encara són visibles. Deu anys després, el creixement mundial encara no ha pogut desplegar tot el seu potencial i es mantenen les polítiques monetàries excepcionals. Estem preparats per a assumir pujades salarials?

10 anys del col.lapse de les hipoteques ‘subprime’

Un crèdit subprime és una modalitat creditícia del mercat financer d’Estats Units que es caracteritza per tenir un nivell de risc d’impagament superior a la mitjana de la resta de crèdits

Durant les vacances d’estiu hem commemorat un aniversari que va capgirar l’evolució de l’activitat econòmica mundial. A tots ens ha agafat en ‘fora de joc’, i possiblement no n’hem estat conscients del tot, però val la pena recordar-ho per entendre’n les conseqüències. El 8 d’agost es van complir 10 anys del col.lapse de les hipoteques ‘subprime’. El seu esclat va assecar els mercats i va enfonsar les borses. En 19 mesos, es van perdre 8,7 milions de llocs de treball als EE.UU. i el Dow Jones va caure fins als 13.270 punts; avui ronda els 22.000.

Creixement sostingut i… sostenible?

En tot cas, moltes són les senyals que mostren com l’economia, en termes macroeconòmics, ha recuperat un camí de creixement sostingut (ja veurem si sostenible) a partir de 2015.

Una d’aquestes senyals, potser la més significativa, és el benefici de les empreses. Explicàvem en aquest article, que al primer semestre de l’any, els beneficis de les companyies cotitzades han augmentat més d’un 19%.

Realitza una anàlisi qualitativa en tancar el semestre

Com que aquest increment està basat, a priori, en un creixement de les ventes i, per tant, és més sòlid, hauria de ser més sostenible en el temps en funció de la demanda

Se suposa, també, que aquest augment dels beneficis permetrà reduir l’endeutament i, acabi concretant-se potser, en un augment dels llocs de treball. Tot i que això no és evident. No seria la primera vegada en l’evolució econòmica recent, que un augment dels beneficis no va associat a més inversió i millors llocs de treball.

Normalitzar els salaris

A aquest context de reactivació econòmica li correspondria el final de la política d’ajust de rendes. Els resultats empresarials suggereixen (però no confirmen) que les companyies poden assumir pujades salarials (selectives) compatibles amb el manteniment del poder adquisitiu dels seus treballadors.

A aquest context de reactivació econòmica li correspondria el final de la política d’ajust de rendes

Per afrontar-ho, però, convé recordar que seguim, encara, molt lluny dels nivells d’ocupació laboral precrisis. La moderació salarial, per tant, es presenta com una necessitat. A més, de cara al futur, les pujades salarials hauran de saber diferenciar la situació particular de cada empresa i sector.

Una de les principals causes de la pèrdua de competitivitat abans de la crisis van ser les pujades generalitzades de sous, amb escassa relació amb l’evolució de la productivitat de les empreses

En qualsevol cas, sembla que ha arribat el moment de normalitzar els salaris per, com a mínim, evitar el risc –des del meu punt de vista, el més rellevant– que comencin a aparèixer bombolles d’inestabilitat social i creixi el grau de precarietat.

Un aspecte que, com a societat, no ens podem permetre i que acabaríem pagant molt car.