L’observatori de la PIMEC, va presentar al maig de 2016 un informe que exposa evidències del desajust entre la qualificació de la població i les competències necessàries per part de l’empresa (Estudi Formació i ocupació a Catalunya i comparativa amb alguns països europeus). Ofereix la FP una formació adequada als requeriments del mercat de treball?

Estudis posen de manifest que model d’aprenentatge en el centre de treball és clau

Aquest informe s’ha complementat amb la publicació de dos estudis al febrer de 2017, també per part d’aquest observatori, que posen de manifest el gap estructural en la relació entre les empreses i el sistema de formació professional.

En un d’aquests estudis (Dotze empreses industrials davant la FP inicial) es fa un anàlisi de casos amb empreses del sector industrial que acaba constatant que ens trobem davant d’un mercat de demanda de persones amb formació professional, amb dèficit d’oferta de persones amb formació en les especialitats necessàries, constatant de nou el desajust amb el que iniciava aquest post.

L’altre estudi (Experiències en FP industrial inicial) recull algunes bones pràctiques en el impuls de vies de col·laboració entre centres educatius i les empreses, per donar resposta a la necessitat de lligar millor l’oferta formativa professional i la demanda del mercat laboral.

En aquest context el model d’aprenentatge en el centre de treball és clau per contribuir a l’ajust entre les competències de les persones que cursen els estudis i les necessitats de les empreses.

Es fa imprescindible la participació de les empreses en el procés formatiu

Per al desenvolupament d’algunes d’aquestes competències professionals es fa imprescindible la participació de les empreses en el procés formatiu, que a més d’altres beneficis associats, com la generació d’un major vincle de l’estudiant amb l’empresa, la integració en la cultura empresarial, i una clara millora de l’ocupabilitat, facilitarà la transició entre el món de l’escola i el del treball.

Són nombroses les experiències d’altres països en la implantació de models d’alternança com la Formació Professional Dual. Aquestes polítiques ens poden ajudar a entendre quin model de és el més idoni, tanmateix, cal tenir en compte les necessitats de formació i qualificació professional de Catalunya, així com el seu teixit productiu, per definir quina organització i metodologia serà la més efectiva i viable.

Què és la Formació Professional Dual?

En aquest sentit, cal abordar també les variables que actualment dificulten la implantació d’aquests models a les empreses, juntament amb la pròpia dificultat d’assumir els costos inherents de la formació dels aprenents, com ara la disponibilitat dels requisits necessaris de la FP Dual dintre les empreses, és dir, recursos humans i tècnics, sobretot si tenim en compte que el teixit productiu català està fortament caracteritzat per una alta presència de microempreses i petites empreses, que representen més del 95% del total.

FP Dual, recuperant el model de l’aprenent

 

El repte que se’ns presenta gira entorn la necessitat de tendir cap a un model que impulsi, i més endavant consolidi, la participació de les empreses, i especialment les pimes, en les polítiques de Formació Professional Dual, per tal de contribuir a la millor adequació de la formació als requeriments del mercat de treball, millorant així l’ocupabilitat de les persones i la implicació de les empreses en la qualificació, millorant així l’adaptació de la formació als canvis en les empreses i, conseqüentment, en la competitivitat.