A tota organització, aconseguir una comunicació efectiva és clau per assolir els objectius proposats. Només a través d’una òptima comunicació podem coordinar el treball i els equips, transmetre la informació adequada, i fer arribar als que ens envolten les nostres aportacions i suggeriments.

Potser una de les actituds que requereix més entrenament per millorar la capacitat d’escoltar és posar-nos en la perspectiva del nostre interlocutor per poder entendre què ens està transmetent amb el seu missatge.

Hem de escoltar-lo sense distraccions i amb empatia. Per a això, tindrem sempre present que cadascú és lliure de tenir la seva opinió, i que aquesta sigui diferent a la nostra. La capacitat per escoltar no vol dir acceptar el que s’ha dit o fins i tot acceptar la persona. Significa només escoltar i per escoltar a algú cal tenir la ment oberta, mantenir el nostre ego a ratlla i demostrar que val la pena conversar amb nosaltres.

Si volem aconseguir una comunicació efectiva i una capacitat d’escolta activa cal ser pacient, escoltant primer i prenent decisions després, així com també intentarem no interrompre constantment.

No escolta més atentament el que interromp la nostra argumentació o ens fa acabar abans del previst amb frases com “Sí, ja sé el que em diràs …”. Cal escoltar pacientment i després pensar les respostes, propostes o conclusions que siguin oportunes

Un altre aspecte molt important en la capacitat per escoltar és la necessitat de fer preguntes a la persona que ens està parlant per entendre què és exactament el que estem escoltant. Poden ser preguntes indagatòries, aclaridores o de confirmació, però totes elles han de tenir el denominador comú de l’interès per comprendre bé el missatge. En ocasions, l’escolta efectiva es refereix a l’habilitat no només d’escoltar el que la persona està expressant mitjançant paraules, sinó també d’intuir les idees o pensaments subjacents al que està dient.

Molts professionals realitzen escoltes de manera selectiva. Els prejudicis, en aquests casos, no ajuden en res. Cal separar el que s’està dient de qui ho està dient, i escoltar les argumentacions fins al final, fins i tot quan la informació es torni negativa o deixi de ser agradable. En aquests casos, no cal reaccionar impulsivament, sinó seguir escoltant, assentint o realitzant les preguntes que considerem oportunes, sense fer cas de la tendència a intentar tornar el cop verbal.

Hi ha signes que indiquen que una persona ens està escoltant atentament i altres que ens demostren tot el contrari: Un nas arrufat, una mirada fixa, un moviment constant de la cama, colpejar els dits contra la taula o mostrar-se impacient o ocupat, és un llenguatge no verbal que pot demostrar que el nostre interlocutor ens està escoltant, però no està escoltant el que diem. Hem de tractar d’eliminar aquests gestos quan estem escoltant.

La comunicació és vital per al funcionament de qualsevol organització. Si observem que estem fallant en la nostra capacitat d’escolta o que els nostres equips de treball no tenen desenvolupada aquesta habilitat, el millor és posar solucions com més aviat i aprendre a potenciar una capacitat de la qual tots podem treure profit, tant a nivell professional com personal.

Saber escoltar és donar-nos l’oportunitat de millorar la productivitat, el rendiment, la gestió del temps, la integració dels grups de treball, el desenvolupament de les habilitats de lideratge i la creativitat, entre d’altres aspectes

Escoltar requereix un esforç superior al que es fa en parlar. Tots hauríem de saber escoltar, però poques persones tenen desenvolupada aquesta capacitat. Potser és el moment d’aprendre a fer-ho.