La Generalitat de Catalunya va signar el passat mes de juliol el Pacte Nacional per a la Indústria, amb els agents econòmics i socials de Catalunya. PIMEC va participar en la Taula i els sis grups de treball constituïts per al Pacte que s’ha tancat amb la definició de 116 actuacions, consensuades i adaptades als reptes que presenta la transformació del model industrial català.

D’entre aquestes 116 actuacions, el Pacte ha posat especial èmfasi en la necessitat que aquesta transformació vagi acompanyada d’una força de treball productiva, preparada i formada per afrontar els canvis i reptes de futur a la indústria.

Com a resultat del pacte, s’han acordat actuacions en 6 àmbits

  • Competitivitat i ocupació industrial
  • Dimensió empresarial i finançament
  • Indústria 4.0 i digitalització
  • Infraestructures i energia
  • Sostenibilitat i economia circular
  • Formació

Aquest darrer àmbit, que posa l’accent en la importància de la formació i l’aprenentatge al llarg de la vida de les persones, recull un total de 22 actuacions agrupades en quatre línies, i un pressupost de gairebé 700 milions d’euros fins el 2020.

Aquest pressupost representa el 38% respecte del total de pressupost previst al Pacte, el que demostra una clara aposta per el impuls de la formació i la qualificació en la indústria, tenint en compte no només els canvis tecnològics i la necessitat de formar a les persones per assolir les competències digitals per assolir-los; sinó també la importància que té per a la competitivitat de les empreses la innovació, i la certesa que aquesta es troba en el capital humà, pel que es fa imprescindible que les persones disposin d’un nivell de qualificació adequat.

Altres factors que han condicionat les actuacions definides al Pacte en l’àmbit de la formació, tenen a veure amb el nivell de qualificació de Catalunya, qüestió ja comentada en articles anteriors (veure El nivell de qualificació que necessita el mercat de treball), que posa  en evidència els desajustos entre aquest i el que demanda el mercat de treball.

En aquest sentit, el Pacte recull actuacions relacionades amb la millora dels sistemes d’informació i orientació actual, i aposta per un nou model d’orientació per a totes les etapes del sistema educatiu que preveu, entre d’altres, la participació dels agents socials i les empreses; i obrir espais més consolidats de col·laboració amb aquestes, en línea a disposar d’una oferta formativa més flexible i ajustada a les necessitats de les empreses.

El Pacte també pretén donar un major impuls a la FP, per tal de consolidar els llaços i la complicitat entre escola i empresa, tot millorant l’ajust de la qualificació al mercat de treball, a través de iniciatives com la FP Dual. En aquest marc, destaca la incorporació al Pacte de l’establiment de mecanismes de suport i elements organitzatius que facilitin i promoguin la participació de les micro i petites empreses industrials en la FP Dual.

Davant la constatació que actualment només un 10% de la població entre 25 i 64 anys, participa en activitats de formació al llarg de la vida; i que majoritàriament són persones amb titulació universitària, mentre que entre la població amb un nivell de qualificació baix, el nivell de participació és de només un 3,5%, el Pacte planteja també actuacions que promoguin la formació contínua, com a instrument rellevant per adaptar els coneixements i les habilitats professionals als canvis tecnològics i dels models de producció.

Ens trobem doncs davant un Pacte Nacional per la Indústria amb una clara aposta per al impuls de la formació i la qualificació, en estreta col·laboració amb el món empresarial, per tal de impulsar la competitivitat del nostre teixit industrial, i donar-li eines per ser capaç de planificar, aprofitar i afrontar els nous reptes de futur.